La indústria musical ha estat testimoni d’una transformació sense precedents impulsada per l’auge de la música digital i el streaming. En aquest nou paradigma, les dades juguen un paper fonamental en la cadena de valor del sector, influint en la creació, distribució i monetització de la música.
Durant la sessió KEYNOTE del 28 de febrer, Johann Flandin, Licensing & Partnerships Manager a Sonosuite, va explicar els entramats de la indústria musical digital, destacant la importància estratègica de les dades en aquest context en constant evolució.
https://peertube.plataformess.org/w/fuWx6i5vMMRTh6ZkaRoKMa/ Consulta l’àudio a partir del minut 1:07:09
Les dades, el motor de la indústria musical digital
La irrupció del streaming ha generat un canvi sísmic en la forma com consumim música. Amb el 65% del volum de negoci de la música gravada provinent del streaming, és imperatiu comprendre com aquest canvi afecta els artistes, segells discogràfics i altres actors de la indústria.
«Les plataformes de streaming han democratitzat l’accés a la música, però també plantegen reptes únics pels artistes en termes de visibilitat i compensació», assenyala Flandin. «La personalització i les recomanacions basades en dades són aspectes clau per millorar l’experiència de l’usuari i promoure la diversitat musical».
L’evolució
La transformació de la indústria musical cap a l’era digital ha estat un viatge fascinant, marcat per canvis significatius en la forma com consumim i compartim música. «Fa vint-i-cinc anys, el concepte de música digital sovint es relacionava amb la pirateria, ja que els suports físics estaven sota el control dels grans actors del mercat, i obrir aquest mercat generava una sensació de pèrdua de control per a ells», afegeix Flandin.
L’aparició de Napster va marcar un punt d’inflexió, amb la seva posició política forta que advocava per la contracultura musical i el compartiment de fitxers peer-to-peer. «Abans, per obtenir un àlbum, calia recórrer a llistes interminables, sense garantia de trobar el que buscaves i amb una sensació de manca de control i seguretat».
L’arribada de la primera plataforma de descàrrega legal, iTunes Store, va obrir noves portes al consum de música digital, permetent als usuaris adquirir àlbums a preus més assequibles que els CD tradicionals i emmagatzemar-los als seus dispositius MP3. La veritable revolució, però, va arribar amb l’auge del streaming, amb Spotify com a pioner d’aquest moviment. Llançat el 2006, no va ser fins al 2010-2011 que va experimentar un creixement significatiu, impulsat per l’evolució de la tecnologia 3G. Aquest canvi va transformar radicalment la manera com consumim i compartim música avui dia.
Les dècades dels noranta i dels dos mil es recorden com l‘època daurada de la música, amb els segells discogràfics satisfets pel gran volum de vendes de CDs. No obstant això, l’arribada del peer-to-peer als 2000 va permetre als usuaris accedir a música gratuïta, marcant un declivi en la compra de suports físics a favor de la música digital. «Actualment, l’streaming representa un 17,5% del consum de música, mentre que els suports físics només un 4,6%».
És important assenyalar que les plataformes de streaming han estat sovint criticades com a responsables de la suposada «mort de la música», però en realitat, són una eina crucial en la lluita contra la pirateria. Aquestes plataformes han democratitzat l’accés a la música i han obert noves oportunitats per a artistes emergents, tot i que encara plantegen reptes importants per al sector.
Reptes i oportunitats en un mercat atapeït
A mesura que el mercat digital es troba saturat amb un flux constant de contingut, els artistes es veuen immersos en un panorama competitiu i en constant evolució. Els algoritmes, abans dissenyats per millorar l’experiència de l’usuari, ara s’utilitzen amb finalitats comercials, plantejant interrogants sobre l’equitat i la visibilitat per a artistes emergents i gèneres menys representats.
«La competència entre les plataformes de streaming afecta directament com es descobreix, promociona i remunera la música», destaca Flandin. «És essencial comprendre la cadena de valor en la indústria musical digital i com les metadades juguen un paper crucial en la identificació i compensació adequada dels artistes».
El mercat es troba sobresaturat de contingut, amb més de 120.000 noves cançons publicades cada dia. Aquesta proliferació s’explica principalment per l’evolució de la tecnologia, que ha reduït significativament els costos de producció i publicació musical. Abans era necessari una inversió considerable per llançar un àlbum, però avui en dia només cal un ordinador portàtil per crear una peça musical i publicar-la sense necessitat de distribuïdores.
A més, la irrupció de la IA, com ara Boomy, ha simplificat encara més el procés de creació musical, permetent als artistes produir peces en qüestió de segons i obtenir els drets per monetitzar-les. La inclusió de la IA dins del programari de plataformes com Ableton també apunta a una tendència creixent en aquest àmbit.
Tot i l’abundància d’ofertes, cal assenyalar que el mercat es troba també sobresaturat d’opcions. Això ha generat una competència ferotge, afectant la manera com els artistes són descoberts, promocionats i remunerats. Els algoritmes, que abans se centraven a millorar l’experiència de l’usuari, ara s’utilitzen amb finalitats comercials, desviant-se de la seva funció inicial. Aquest canvi d’enfocament pot tenir conseqüències negatives, ja que no tots els DSPs (Digital Service Providers) sobreviuen en aquest entorn tan competitiu.
La cadena de valor de la indústria musical
A la indústria musical digital hi intervenen diversos actors i fluxos fonamentals. Entre els protagonistes principals es troben l’artista i el seu públic (fans). A més, hi ha els titulars de drets, com La Cúpula Music i blanco y negro; les distribuïdores, com DistroKid i Sonosuite; i les plataformes digitals (DSPs), com Spotify, YouTube Music i Amazon Music.
Aquests actors interactuen a través de tres fluxos principals:
- El contingut: Fa referència al moviment de la música des de l’artista fins al fan, passant pel segell discogràfic, la distribuïdora o la DSP. Aquest procés implica l’ús de certs protocols i formats de dades per garantir una distribució adequada.
- El diners: Representa la transacció econòmica que es produeix des del fan cap a l’artista. És a dir, el públic paga per l’accés a la música o pel seu consum, i part d’aquests ingressos arriben al creador de l’obra.
- Les dades: Consisteixen en la informació generada pel fan en interactuar amb la música, la qual és rebuda per l’artista. Aquestes dades són valuoses per comprendre millor l’audiència, les seves preferències i comportaments, la qual cosa permet ajustar estratègies i prendre decisions informades a la indústria musical.
Empoderant els i les artistes amb dades centrades en l’usuari/ària
Tot i aquests reptes, les dades també presenten oportunitats emocionants per als artistes. Eines d’anàlisi de dades com Soundart i Chartmetrics permeten als artistes accedir i comprendre la informació sobre la seva audiència i la seva música en totes les plataformes.
«Aquestes eines d’intel·ligència empresarial proporcionen una visió més profunda del comportament de l’usuari i el creixement de l’artista», explica Flandin. «En comprendre millor la seva audiència, els artistes poden prendre decisions més informades sobre la seva música i la seva carrera».
Navegant per un paisatge digital en evolució constant
Les metadades en la música són essencials per garantir una compensació adequada als artistes, ja que inclouen informació crucial com el títol, els compositors, els productors i altres detalls rellevants. No obstant això, la seva gestió és complexa i pot portar a pèrdues d’ingressos per als músics a causa de discrepàncies entre les bases de dades. Això posa de manifest la importància de sincronitzar aquesta informació dins de la indústria musical.
Quant a l’impacte de les Digital Service Providers (DSPs) en els artistes, s’ha produït un canvi significatiu en la manera en què es mesura l’èxit en la indústria musical. Abans, l’èxit es basava principalment en les vendes de discos, però ara les empreses musicals poden escoltar i monitorar l’audiència per comprendre millor els patrons d’ús i de consum musical. Això ha obert noves oportunitats i ha contribuït a generar ingressos significatius en el sector.
En resum, les metadades són crucials per a la indústria musical, ja que asseguren una compensació justa als artistes, tot i que la seva gestió pot ser complexa. D’altra banda, les DSPs han transformat la manera en què es mesura l’èxit en la música, obrint noves perspectives i possibilitats per als professionals del sector.
En última instància, l’èxit d’un artista en l’era del streaming està intrínsecament lligat a la seva capacitat per comprendre i aprofitar el poder de les dades. En adaptar-se a aquest paisatge digital en constant canvi i utilitzar les dades com a guia, els artistes poden obrir noves portes cap al descobriment, la innovació i l’èxit continu en la indústria musical digital.
