El passat 16 de novembre de 2023, la Sala P62 va acollir un esdeveniment únic que va fusionar la música contemporània amb la intel·ligència artificial, oferint una experiència enriquidora per a les persones assistents.
Amb la col·laboració de MusicData UPC, EinESS, Digitalfems i Intacta music, el programa va incloure tres propostes diferents: una classe magistral sobre les metadades musicals, a càrrec de Gonçal Calvo, Head Innovation BMAT; una mini hackaton per aprendre com hauria de ser un algorisme de recomanació musical «gender friendly» amb expertes de la música i la tecnologia i un concert experimental d’AnnaOtta amb La.Fumero, on van presentar el seu darrer treball.
A continuació, s’expliquen les principals conclusions de la classe magistral sobre les metadades musicals.
Una introducció a les metadades musicals
La sessió va començar amb una fascinant classe magistral a càrrec de Gonçal Calvo, Head Innovation BMAT. Calvo va destacar que «això de les metadades no és un món molt sexy, es troba entre els bastidors de la indústria de la música, però cal que les coneguem.» Amb la seva experiència en el camp de la tecnologia musical, va revelar tots els secrets de les metadades musicals, aportant claredat a un tema sovint opac per a les persones no iniciades en la temàtica.
Les metadades són l’etiqueta invisible que dona sentit a l’univers musical digital, permetent als i les usuàries navegar i descobrir noves obres. «Quan parlem de metadades en la música, ens referim a tot allò que parla d’una cançó (títol d’una cançó, autor, bits, etc.) qualsevol cosa que ens descrigui aquell objecte.», va afirmar Calvo. Des de la identificació d’artistes fins a la gestió dels drets d’autor, Calvo va mostrar com aquestes petites dades són crucials per al funcionament del món de la música avui en dia.
Quins tipus de metadades musicals hi ha?
En el camp de la música, trobem diversos tipus de metadades, com les editorials, d’identificació i descriptives, que van ser explorades en profunditat durant la masterclass, revelant com aquestes etiquetes proporcionen informació vital sobre les cançons, des dels títols fins als autors i els gèneres.
1. Metadades editorials: Aquestes metadades ens permeten buscar i identificar la música, incloent-hi el títol, àlbum, autor i altres detalls rellevants. Per exemple, a plataformes com Spotify, aquestes metadades complementen l’arxiu d’àudio, proporcionant informació sobre la peça musical abans de la seva reproducció.
2. Metadades d’identificació: Tot i que menys evidents, les metadades d’identificació són crucials. Si pensem en nosaltres mateixos com a persones que tenim un nom i un document d’identitat, les metadades d’identificació funcionen de manera similar en el món musical. Aquestes són els codis que permeten el seguiment i la identificació de la informació musical, incloent-hi identificadors propis i estàndards internacionals.
3. Metadades descriptives: Aquest tipus de metadades serveix per descriure i caracteritzar les característiques sonores d’una peça musical. Poden ser tan creatives com puguem imaginar, classificant els elements com ara l’estat d’ànim, el gènere musical i altres aspectes que defineixen la composició.
Qui les genera?
El món de les metadades musicals és un entramat complex que implica diversos actors i processos. Com diu Calvo, “hi ha una teranyina de dades que circulen en vàries direccions, reflectint la naturalesa intricada de la indústria musical moderna”.
Qui genera aquesta xarxa de dades i quins són els agents involucrats en el procés? Calvo ens ofereix una visió integral: “per un cantó, tenim els propietaris dels drets, l’autor o autora, el lletrista, l’artista, l’interpret, etc cadascú vinculat amb l’editorial o el segell discogràfic”. Aquests actors es reuneixen en entitats de gestió de drets, que faciliten l’explotació d’aquests actius i asseguren que els drets s’administren adequadament.
No obstant això, la cadena de valor no és tan senzilla, ja que Calvo assenyala que “això no passa de manera independent, sinó que hi ha una capa intermitja, que participa d’aquesta cadena de valors i fa que hi arribi al consumidor final, com agregadors, hubs de llicències, plataformes de metadades, entitats de gestió de drets, etc”. Aquesta capa intermitja és crucial per connectar els propietaris dels drets amb el consumidor final, que pot ser qualsevol persona que faci servir la música com a font d’entreteniment o en una activitat econòmica.
En definitiva, el procés de generació i gestió de les metadades musicals implica una interacció complexa entre diversos agents de la indústria, tot amb l’objectiu final de permetre que la música arribi als oients i assegurar que els drets dels creadors siguin respectats.
Com es mesura i es transmet la informació?
En el procés de mesura i transmissió de la informació sobre les obres musicals, es fan servir diversos codis d’identificació, cadascú amb la seva funció específica i importància. Com indica Calvo, “la informació la podem escriure en text o identificar-la a través d’un codi per identificar els actors involucrats en una cançó, com la ISNI, que és com el DNI de la música”. Aquesta comparació amb el document nacional d’identitat ressalta la rellevància de la ISNI (en anglès, International Standard Name Identifier) com a identificador únic i global tant a autors/es individuals com a entitats corporatives que participen en la creació i distribució d’obres de tot tipus, des de persones músiques fins a escriptores, artistes visuals, productores i moltes altres.
En el cas dels autors/es, s’utilitzen dos codis rellevants: l’IPI, que pertany al creador/a i és generat per l’entitat de gestió a la qual està vinculat, i l’ISWC, que pertany a l’obra i serveix com una mena de matrícula immutable i única. Això permet una identificació precisa i indexable de les obres, facilitant-ne l’explotació i la comunicació entre les diferents parts interessades.
Per altra banda, Calvo fa referència al “món dels màsters”, on cada nova interpretació d’una obra té el seu propi codi, conegut com a ISRC. Aquests codis són essencials per als “neighbouring rights”, que són els drets d’explotació del màster d’una obra. Això significa que, per publicar un màster, és necessari sol·licitar primer el ISRC corresponent, assegurant una gestió adequada dels drets associats a cada interpretació.
Així, els codis d’identificació com la ISNI, l’IPI, l’ISWC i l’ISRC juguen un paper fonamental en el seguiment i la gestió de les obres musicals, assegurant una correcta identificació dels autors, les obres i les interpretacions, i garantint la protecció dels drets d’explotació associats a cadascuna.
Perquè és necessària tanta complexitat?
La complexitat de les metadades esdevé és intrínseca i essencial de l’era digital, on la quantitat de dades creix exponencialment. Per exemple, a Spotify es carreguen més de 5000 noves gravacions cada dia, “i tot aquest volum de música ha de ser emmagatzemat, classificat i indexat adequadament”, afirma Calvo. El paper clau de les metadades es fa evident en aquest context, ja que permeten organitzar i facilitar l’accés a aquest vast catàleg musical.
Les metadades són fonamentals per respondre a reptes com la navegació eficient d’un catàleg infinit de cançons sense necessitat de conèixer-ne els detalls específics. En aquest sentit, “les biblioteques musicals han incorporat la intel·ligència artificial mitjançant models de deep learning per analitzar i extreure descriptors de baix i alt nivell de les pistes musicals”, explica Calvo. Aquest enfocament ha estat un avenç significatiu en àmbits com les recomanacions musicals, on les metadades descriptives indexades i navegables han facilitat la millora de les recomanacions personalitzades.
Un altre exemple de la importància de les metadades és l’ús d’audio fingerprinting, una tècnica que proporciona un resum matemàtic d’una cançó associat al seu àudio, permetent la identificació precisa de la música que es reprodueix en temps real. “Això té implicacions importants en la gestió dels drets d’autor i la monitorització exhaustiva de canals de ràdio, televisió i altres mitjans”, afegeix Calvo.
Tot i que les metadades associades a la música digital faciliten la identificació de les obres, encara hi ha reptes en el tractament i associació de les dades amb els titulars dels drets. És crucial poder relacionar correctament les reproduccions amb els seus autors i titulars dels drets per garantir una distribució justa dels ingressos generats per la música.
En definitiva, les metadades no només són una eina per organitzar i gestionar la música digital, sinó que també són essencials per garantir la transparència i la justa compensació dels creadors i els titulars dels drets en l’era digital.
Com viatgen aquestes dades i es posen d’acord?
En el sector musical, la transmissió i estandardització de les dades, així com la distribució equitativa dels ingressos en la indústria musical contemporània és un aspecte crucial per a la gestió eficient dels drets i la distribució equitativa dels ingressos. “Per això, s’han desenvolupat estàndards com els DDEX per facilitar aquest procés”, explica Calvo.
Els estàndards DDEX estableixen protocols específics sobre com han de transmetre’s les dades i com han de gestionar-se els royalties associats. Això permet garantir una comunicació coherent i uniforme entre les diferents parts involucrades en la cadena de valor de la música, des dels creadors fins als consumidors.
Pel que fa als formats de les dades, existeixen diverses opcions com ara Excel, CSV, o dades emmascarades en fitxers d’àudio, i la seva elecció depèn del context i del tipus d’ús previst. Tot i que no totes les metadades són obligatòries, “és essencial assegurar que la informació es transmeti de manera completa i precisa per evitar problemes en la distribució i el pagament dels drets d’autor”, afirma Calvo.
Alguns projectes de BMAT
BMAT està immersa en diversos projectes innovadors destinats a millorar la gestió i l’eficiència de les metadades a la indústria musical.
Un d’ells és el MatchingLearning, que té com a objectiu principal millorar l’efectivitat de les eines d’identificació d’obres mitjançant l’ús de la intel·ligència artificial. A través d’algorismes d’IA avançats, aspiren a superar els reptes actuals en la identificació precisa de les obres basada en metadades. Cada dia, BMAT processa un volum impressionant de 25 bilions de transaccions per a la distribució justa dels drets d’autor.
Un altre aspecte important en què BMAT està treballant és en l’agrupació de metadades que actualment no estan ben connectades. Aquesta tasca és fonamental per a una gestió més eficient de les dades i per a una millor comprensió del valor de la música des d’una perspectiva concreta.
A més, BMAT també està impulsant projectes com el Music 360 Digital Platform, que busca avaluar el valor real de la música a través de la seva plataforma digital. Aquest projecte representa un esforç continu per comprendre millor el paper de les metadades en la valoració de la música i en la millora de la seva distribució i comercialització.
